Última entrada

Poques vegades em poso a escriure però aquesta vegada és per donar per acabada la etapa “FoxMundi” després de 6 anys publicant. He decidit “globalitzar” (no m’agrada aquesta paraula) la pàgina web personal i el bloc, a partir d’ara tot estarà unit en un sol domini i en una sola plataforma WordPress. Així em serà més fàcil publicar i pujar fotografies, també per què és il·lògic tenir duplicats.

Us deixo l’enllaç de la pàgina web i la seva extensió del bloc:

http://danielferrerphoto.com/blog/

Gràcies i fins aviat.

Desahucio en Camp de l’Arpa

Maria Goretti Guisande, tiene 38 años y padece del Síndrome de Sensibilidad Múltiple (fatiga crónica, fibromialgia y hipersensibilidad química). Se mueve con dificultad con la ayuda de un bastón o en silla de ruedas. Vive sola, no recibe ninguna ayuda pública y vive en un piso en un estado lamentable. Como dice Rafael, un jubilado que compasivamente la visita y le trae comida “ha habido mucha negligencia de los Servicios Sociales, estaba totalmente abandonada, se podría haber muerto de inanición sola en el piso…”

“No se trata solo de perder el piso. Tengo una enfermedad compleja y todo lo que me rodea me hace daño. El traslado a un hospital o una pensión significa estar expuesta a un dolor continuo”.-Maria

No és Pobresa és Injustícia

Una vegada més, Nou Barris va sortir al carrer. Aquesta vegada al centre de la ciutat des de plaça Urquinaona fins a plaça Sant Jaume. Va rebre un gran suport del moviment veïnal i va aconseguir ajuntar unes 2000 persones. El drama dels desnonaments segueix cruelment a la vida de molta gent i el cabreig d’aquesta gent arriba a límits que no s’han viscut mai. Últimament s’ha viscut escenaris com l’assalt a una oficina de serveis socials o la “romeria” de 16 desnonaments en un sol matí. Nou Barris es el districte de Barcelona que més desnonaments pateix diàriament. Ciutat Meridiana ha estat batejada com “Ciudad Deshaucio”. Ahir el crit era unànime: “No és pobresa, és injustícia”.

Nou Barris contra els desnonaments

Ahir el districte de Nou Barris (Barcelona) va viure una de les seves lluites més aferrissades contra els desnonaments. Tot i la torrencial pluja, més d’una cinquantena de persones es va concentrar al davant de totes aquelles llars amenaçades. Els activistes de la PAH van aconseguir parar gairebé tots els desnonaments, només en tres casos es van trobar que els propietaris ja havien abandonat els habitatges.

Cal dir, com a comentari personal, que ahir les comitives judicials van amenaçar a la premsa amb “pleitos, puros y denuncias” si els fotografiàvem o gravàvem. Senyors, algun càrrec de consciència? Funcionaris, llocs públics, llibertat d’expressió? Sabem, al igual que nosaltres, que estan fent la seva feina, però amb aquesta actitud no fa més que agreujar la seva imatge. Una imatge que no ens cal fotografiar (però si informar) ja que no son els autèntics protagonistes, tots sabem que no son més que eines dels poders polítics.